Renault 5 Turbo: l'utilitari al qual van posar el motor al darrere
El Renault 5 normal porta el motor al davant i tracció davantera. Al 5 Turbo li van treure els seients posteriors, li van posar el motor al seu lloc i el van convertir en tracció posterior. Ningú no fa això per gust: ho va fer un reglament.
Foto: MrWalkr , CC BY-SA 4.0
Escrit per Andrés Rendón
Fundador i presentador de Som Motor, 18 d’octubre del 2026
Un Renault 5 dels de tota la vida porta el motor al davant, travessat, i mou les rodes davanteres. És un utilitari barat per anar a comprar i a treballar, i aquesta era exactament la seva feina.
El Renault 5 Turbo sembla el mateix cotxe. No ho és. Li van treure els seients posteriors, hi van posar el motor al seu lloc, just darrere del conductor, i el van fer moure les rodes posteriors. Del seu germà de concessionari conserva poc més que l'aire de família i una silueta que ja no enganya ningú quan veus les aletes.
01Per què algú faria una cosa així
Pel de sempre: per poder competir.
A finals dels setanta, si volies córrer al màxim nivell en ral·lis calia homologar el cotxe al Grup 4, i per a això calia fabricar una tirada d'unitats de carrer. En el cas del 5 Turbo, les 400 primeres unitats es van fer específicament per complir aquest requisit.
Renault podria haver preparat un Renault 5 normal. Tenia dos problemes: era un cotxe petit de tracció davantera, amb poc espai sota el capó i amb el pes mal repartit per al que es demanava en terra i en asfalt trencat. Així que en lloc d'estrènyer el que tenia, va canviar l'arquitectura sencera del cotxe i el va vendre així al concessionari.
És un exemple de manual del que provoquen les normes d'homologació, un mecanisme que està explicat sencer a per què una marca ha de vendre cotxes de carrer per córrer en ral·li. Sense aquesta obligació, ningú no s'hauria gastat els diners a refer un utilitari de dalt a baix.
02El que porta a dins
La recepta de la versió de carrer:
- Motor de 1.397 cc, quatre cilindres, turbo.
- Col·locat en posició central posterior, al forat on abans anaven els passatgers de darrere.
- Tracció posterior.
- 160 CV a la versió de carrer, en un cotxe minúscul.
Cent seixanta cavalls avui sonen a cotxe normal. El 1980, empenyent les rodes de darrere des del centre d'un utilitari escurçat, eren un caràcter difícil i una imatge inconfusible: aletes inflades per encabir les preses d'aire de refrigeració, que no hi són d'adorn sinó perquè el motor de darrere necessitava respirar.

03Turbo 1 i Turbo 2: la mateixa recepta, diferent pressupost
De 1980 a 1984 es van fabricar 4.987 unitats en total, repartides en dues versions que es confonen constantment:
- Turbo 1 (1.820 unitats): l'original i el car de fabricar. Molts panells i peces en aliatge lleuger, i un interior específic dissenyat per Bertone, amb aquell salpicader envolvent que és el seu signe d'identitat.
- Turbo 2 (3.167 unitats): la versió racionalitzada. Renault va substituir bona part d'aquelles peces d'aliatge per components estàndard del Renault 5 i va canviar els seients i el salpicader pels del R5 Alpine. Més barat de fer, pràcticament les mateixes prestacions.
Per al comprador d'aleshores, el Turbo 2 era la porta d'entrada. Per al comprador d'avui, el Turbo 1 és el que mana en preu, i distingir-los és el primer que cal saber fer en aquest mercat.
Després va arribar el Maxi Turbo, ja per al Grup B, amb el motor crescut a 1.527 cc i potències que van arribar als 385 CV en competició. Aquest és un altre cotxe i pertany a una altra era, la de la categoria que va acabar prohibint-se després del 1986, amb potències que ja no tenien res a veure amb el que es venia al concessionari.

04El que va guanyar, que no va ser poc
Aquest cotxe acumula quatre victòries en proves del Mundial, i la primera és la que importa:
- Ral·li de Montecarlo, 1981: Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié. Va ser la primera victòria de Renault al Mundial de Ral·li. El cotxe de competició pesava uns 925 quilos i donava al voltant de 250 CV, amb injecció Bosch i turbo Garrett T3.
- Tour de Còrsega, 1982: Ragnotti i Andrié una altra vegada.
- Tour de Còrsega, 1985: Ragnotti amb Pierre Thimonier.
- Ral·li de Portugal, 1986: Joaquim Moutinho i Edgar Fortes.
Aquesta última mereix una nota, perquè és el ral·li de l'accident de Lagoa Azul, en què van morir tres espectadors i els equips oficials es van retirar en bloc. Moutinho va guanyar amb un cotxe privat en una prova que havia deixat de ser una cursa. No és una victòria que se celebri.
Jean Ragnotti, per cert, és part inseparable de la història d'aquest cotxe. Li deien Jeannot l'acrobate i la seva manera de portar el 5 Turbo de través és responsable de bona part del mite.
05Què mirar si te'n vas a comprar un
Aquest és un clàssic car des de fa anys, amb el seu mercat propi i les seves trampes:
- Turbo 1 o Turbo 2. La diferència de preu és gran i les conversions existeixen. Hi ha Turbo 2 vestits per dins com a Turbo 1. Xassís i documentació per davant del que es vegi.
- Òxid a l'estructura. És un cotxe francès de principis dels vuitanta amb una carrosseria molt modificada. Els reforços, els passos de roda i els baixos són l'examen real.
- La mecànica. Motor turbo d'aquella època i refrigeració justa, amb el propulsor en una posició on la calor no surt sola. L'historial de manteniment val més que el comptaquilòmetres.
- I la llista de sempre, que també s'aplica a un clàssic: què revisar en comprar un cotxe de segona mà.
Si el que et temta és una unitat amb mecànica posada al dia i no un original de museu, això és una altra categoria amb el seu propi mercat: què és un restomod i quant costa. Són cotxes diferents i compradors diferents, i convé decidir quin dels dos vols abans de mirar anuncis.
06El que en queda
Renault ha recuperat el nom i la idea diverses vegades des d'aleshores, i l'estirada continua intacta quaranta anys després. Però l'original té alguna cosa que les recreacions no poden fabricar: va existir perquè un reglament obligava a vendre al concessionari el mateix que es portava als trams. Ningú no transforma l'arquitectura completa d'un utilitari si no té aquesta obligació al damunt.
Preguntes freqüents
Per què el Renault 5 Turbo porta el motor al darrere?
Perquè Renault necessitava homologar un cotxe competitiu al Grup 4 i el Renault 5 de sèrie, amb motor davanter i tracció davantera, no donava el nivell. En comptes de preparar l'utilitari, en va canviar l'arquitectura sencera: motor central posterior i tracció posterior.
Quina és la diferència entre el Renault 5 Turbo 1 i el Turbo 2?
El Turbo 1, amb 1.820 unitats, feia servir moltes peces d'aliatge lleuger i un interior específic de Bertone. El Turbo 2, amb 3.167 unitats, va substituir bona part d'aquestes peces per components estàndard del Renault 5 i va muntar l'interior del R5 Alpine. Les prestacions eren pràcticament les mateixes.
Quants Renault 5 Turbo es van fabricar?
4.987 unitats entre 1980 i 1984. Les 400 primeres es van fabricar específicament per complir el requisit d'homologació del Grup 4.
Què va guanyar el Renault 5 Turbo al Mundial de Ral·li?
Quatre proves: el Ral·li de Montecarlo del 1981 amb Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié, que va ser la primera victòria de Renault al Mundial, el Tour de Còrsega del 1982 i del 1985, també amb Ragnotti, i el Ral·li de Portugal del 1986 amb Joaquim Moutinho.
Continua llegint
Altres articles del blog
14 de novembre del 2026
Ford Sierra RS Cosworth: la història de l'aleró que gairebé no va existir
La direcció de Ford no volia aquell aleró enorme, però un enginyer es va plantar. La història del Sierra RS Cosworth, dels cotxes de sèrie que Ford va haver de fabricar per poder competir i del RS500, un cotxe de carreres amb envàs legal.
28 d’octubre del 2026
Toyota GR Yaris: el cotxe de carrer que va néixer per guanyar ral·lis
Toyota no va adaptar el seu utilitari per competir: va fabricar un cotxe de carrer diferent perquè l'equip de ral·li necessitava tres portes i el Yaris només es venia amb cinc. Aquesta és la història real, i de passada aclarim la xifra d'unitats que gairebé tots els mitjans expliquen malament.
23 d’octubre del 2026
Subaru Impreza 22B STi: per què és l'Impreza que tothom vol
Hi ha molts Subaru Impreza, i només un del qual es van fer 424 unitats per celebrar tres títols de constructors seguits. El 22B no és un WRX STi amb un altre adhesiu: és un cotxe amb panells propis i vuit centímetres més d'amplada.