Salta al contingut
Somos Motor
Blog 25 de setembre del 2026 9 min de lectura

Per què una marca ha de vendre cotxes de carrer per córrer en ral·li

Hi ha cotxes que existeixen perquè algú volia guanyar ral·lis i el reglament l'obligava a vendre'ls en un concessionari. La xifra ha anat canviant des de 1982, i cada vegada que va canviar, també va canviar el tipus de cotxe que et podies comprar.

Coche de rally del Mundial tomando una curva de tierra y levantando una nube de polvo en un tramo cronometrado

Escrit per Andrés Rendón

Fundador i presentador de Som Motor, 25 de setembre del 2026

Si alguna vegada t'has preguntat per què existeix un Lancia Delta Integrale, un Ford Sierra Cosworth o un Subaru Impreza amb aleró de safata, la resposta no és que a la marca li vingués de gust fer un cotxe ràpid. La resposta és que hi havia una regla que l'obligava a vendre'l.

El mecanisme es diu homologació, i és de les poques normes esportives que han acabat canviant el que hi ha als concessionaris. Durant gairebé quaranta anys, una marca que volgués córrer al Mundial de Ral·li no podia fabricar simplement un cotxe de curses: n'havia de fabricar també una tirada de cotxes de carrer molt semblants, i vendre'ls. Aquests cotxes són els que avui valen diners.

01La regla, en una frase

Perquè un cotxe pugui competir, la FIA exigeix que la marca hagi produït un nombre mínim d'unitats idèntiques en un període de dotze mesos consecutius. No val ensenyar un prototip: cal demostrar que aquest cotxe es fabrica de debò i que qualsevol el podria comprar.

La idea era sana. Es tractava que els campionats de turismes continuessin assemblant-se als cotxes de la gent, i no es convertissin en una cursa de prototips entre fabricants amb pressupost. L'efecte secundari va ser just el contrari: les marques van començar a fabricar cotxes de carrer deliberadament estranys només per poder homologar-los. A l'ofici se'ls anomena homologation specials (unitats d'homologació).

021982: la FIA parteix la baralla en tres

L'any que ho va canviar tot va ser 1982. La FIA va reorganitzar les categories i va crear tres grups que convivien:

  • Grup N, turismes de sèrie, que va substituir l'antic Grup 1.
  • Grup A, turismes modificats, que va substituir el Grup 2, amb un requisit inicial de 5.000 unitats.
  • Grup B, la categoria que havia de marcar la dècada, amb un requisit de només 200 unitats.

Aquesta xifra de 200 és la clau de tot el que va venir després. Era aproximadament un 4 % del que exigien altres grups. I hi havia un detall que la feia encara més permissiva: una marca podia homologar una evolució del cotxe cada any fabricant només 20 unitats més.

Traduït: amb 200 cotxes venuts, un fabricant podia córrer amb una màquina dissenyada des de zero per guanyar. Ja no calia partir d'un cotxe de carrer i apretar-lo. Es podia fer al revés, que és exactament el que va passar.

03El que va sortir d'allà, i per què es va acabar

D'aquella escletxa van sortir els cotxes més extrems que ha tingut el ral·li. I també el motiu pel qual la categoria va desaparèixer.

El Grup B es va prohibir després de la temporada de 1986. La decisió va arribar després d'un any negre: la mort del pilot Henri Toivonen i el seu copilot Sergio Cresto al Tour de Còrsega, i l'accident de Portugal en què van morir tres espectadors. La FIA tenia preparat un reglament per substituir-lo, el Grup S, que hauria baixat el requisit a 10 unitats limitant la potència a uns 300 CV. Se'n van arribar a construir almenys quatre prototips abans que es cancel·lés.

Aquella temporada, i el que va canviar després en seguretat, mereix un capítol a part. Aquest capítol és per què es van prohibir els cotxes de ral·li més extrems. El que interessa aquí és la conseqüència administrativa: en desaparèixer el Grup B, el Mundial es va quedar sense la via barata d'homologar, i l'exigència de producció es va multiplicar per vint-i-cinc d'un any per l'altre.

041987 a 1996: la dècada en què el reglament va fabricar cotxes bons

Amb el Grup B fora, el Mundial va passar a disputar-se en Grup A. I aquí hi ha el detall que explica la millor època de cotxes esportius accessibles de la història recent: per competir calia vendre 5.000 unitats d'un cotxe molt semblant al de curses.

Cinc mil unitats no són 200. És una tirada industrial de debò, que obliga que el cotxe sigui vendible, homologable per circular i raonablement fiable. El resultat va ser una dècada de cotxes de carrer amb tracció total, turbo i suspensions pensades per a terra, fabricats en quantitat suficient perquè avui continuïn apareixent al mercat d'ocasió.

D'aquí surten el Lancia Delta Integrale, el Ford Sierra Cosworth, el BMW E30 M3 i la parella japonesa que es va passar els noranta barallant-se, el Subaru Impreza i el Mitsubishi Lancer Evo. Tots ells són cotxes de carrer que existeixen perquè algú volia guanyar ral·lis.

El 1993 el requisit del Grup A va baixar de 5.000 a 2.500 unitats, que és la xifra que continua vigent avui a l'Article 251 de l'Annex J de la FIA.

Cotxe de ral·li del Mundial prenent una corba de terra i aixecant un núvol de pols en un tram cronometrat
Artes Max / Wikimedia Commons (CC BY-SA 2.0)

051997: l'any en què es van acabar els cotxes d'homologació

I aquí hi ha el gir que gairebé ningú no explica, perquè és el que explica per què ja no es fabriquen cotxes així.

El 1997 va arribar el reglament World Rally Car, i amb ell el canvi de fons: les marques van deixar d'estar obligades a fabricar unitats d'homologació. El cotxe de competició ja no havia d'existir en versió de carrer. N'hi havia prou de partir d'un model de producció que complís un mínim de fabricació, i a partir d'allà el cotxe de ral·li podia dur el que calgués.

És el moment exacte en què el ral·li va deixar de regalar cotxes interessants al comprador de peu. Abans, si volies guanyar, havies de posar a la venda alguna cosa semblant a la teva arma. Després, ja no.

I convé dir-ho sense adorns, perquè es nota al mercat de segona mà: bona part del que avui es revaloritza d'aquella època es revaloritza precisament perquè va ser l'última que es va fabricar sota aquesta obligació. És el mateix fenomen que explica el preu de molts esportius dels vuitanta i els noranta, i té a veure amb alguna cosa semblant al que passa amb un restomod ben fet: es paga la raresa d'alguna cosa que ja no es fabrica. No és nostàlgia: és una sèrie de producció que es va tancar i no es tornarà a obrir, perquè la norma que l'obligava ja no existeix.

06L'excepció moderna: el GR Yaris

Queda un cas recent, i és el més citat i el pitjor explicat. El Toyota GR Yaris es presenta habitualment com el cotxe que Toyota va fabricar per homologar el seu cotxe de ral·li. La realitat, segons la documentació disponible, té un matís millor.

El motiu immediat va ser de carrosseria. L'equip de ral·li considerava que per competir calia una carrosseria de tres portes, i el Yaris d'aquella generació es venia únicament de cinc. Així que Toyota no va adaptar el seu utilitari: va desenvolupar un cotxe de carrer diferent per poder tenir el de competició. La producció va començar el setembre de 2020 a la planta de Motomachi i es va ampliar el juliol de 2021 per demanda.

I aquí hi ha la xifra que gairebé tothom explica malament, mitjans grans inclosos. Circulen dos números, 2.500 i 25.000, i es presenten com si l'un desmentís l'altre. No es contradiuen: són dos esglaons de la mateixa norma.

El reglament tècnic de la FIA per als cotxes de WRC defineix el cotxe d'origen com el cotxe de producció de sèrie homologat en Grup A sobre el qual es basa el WRC. És a dir, el cotxe del qual parteix el de competició ha d'estar homologat en Grup A, i el Grup A exigeix aquestes 2.500 unitats idèntiques en dotze mesos consecutius. Aquesta és la xifra que li correspon al GR Yaris com a variant d'altes prestacions.

La xifra de 25.000 que cita la mateixa Toyota, i que va repetir la premsa del sector, es refereix a una altra cosa: a la producció del model del qual deriva, el Yaris de carrer. Un esglaó mesura la sèrie completa; l'altre, la versió esportiva que s'homologa. Qui els presenta com a versions enfrontades de la mateixa dada està barrejant el cotxe de partida amb la sèrie de la qual surt.

Toyota, a més, va mantenir el compromís de fabricar aquestes 25.000 unitats fins i tot després que els seus plans esportius canviessin, i ha declarat que la xifra no era un topall.

El que sí que està confirmat és el resultat: del GR Yaris van sortir el Rally1 que va debutar el 2022 i el Rally2, homologat per la FIA des de l'1 de gener de 2024.

Cotxe de ral·li del Mundial prenent una corba de terra i aixecant un núvol de pols en un tram cronometrat
TTTNIS / Wikimedia Commons (CC0)

07Què significa això si te'n vas a comprar un

La part pràctica, que és la que sol faltar en aquests articles:

  • Les unitats d'homologació no són edicions especials de màrqueting. Són cotxes que van existir perquè un reglament els va obligar, i això explica per què sovint tenen solucions estranyes que no tindria un esportiu normal.
  • La tirada condiciona el preu. Un cotxe del qual es van fabricar 200 unitats i un altre del qual se'n van fabricar 5.000 no juguen al mateix mercat, per molt que tots dos surtin a les mateixes llistes.
  • El paper importa més que en qualsevol altre cotxe. En aquest segment, la documentació que acredita quina versió concreta és cada unitat forma part del valor. En mirar-ne un, aplica el mateix que en qualsevol compra d'ocasió i una mica més: què revisar en comprar un cotxe de segona mà.

I si el que vols és entendre el campionat abans que els cotxes, el punt de partida és com funciona el Mundial de Ral·li.

Les xifres actuals s'han contrastat amb l'Annex J del reglament de la FIA vigent el 2026. Les xifres històriques corresponen als reglaments de les seves èpoques respectives i s'indiquen amb el seu any.

Preguntes freqüents

Quantes unitats cal fabricar avui per homologar un cotxe al Grup A?

Almenys 2.500 unitats idèntiques produïdes en dotze mesos consecutius, segons l'Article 251 de l'Annex J de la FIA. Abans de 1993 el requisit era de 5.000 unitats.

Per què el Grup B només exigia 200 cotxes?

Perquè es va dissenyar com una categoria oberta, amb poques restriccions tècniques i un requisit de producció molt baix, aproximadament un 4 % del d'altres grups. A més, permetia homologar una evolució l'any fabricant només 20 unitats addicionals.

Per què ja no es fabriquen cotxes de carrer per poder córrer en ral·li?

Perquè el reglament World Rally Car, introduït el 1997, va eliminar l'obligació de fabricar unitats d'homologació. Des d'aleshores el cotxe de competició no ha d'existir en versió de carrer: n'hi ha prou que derivi d'un model de producció.

Es va fabricar el Toyota GR Yaris per homologar el cotxe de ral·li?

El desenvolupament va estar lligat a la competició, però el motiu immediat va ser de carrosseria: l'equip de ral·li necessitava tres portes i el Yaris d'aquella generació només es venia de cinc. Sobre el nombre exacte d'unitats exigides hi ha discrepància entre fonts, que citen 2.500 o 25.000.

Avisos per correu

T’avisem de aquesta secció

T’avisem de totes les seccions Canvia

Seccions

Activa les notificacions

La vigília, l’hora de cada sessió i on veure-la.