Salta al contingut
Somos Motor
Blog 3 d’octubre del 2026 8 min de lectura

Grup B: per què es van prohibir els cotxes de ral·li més extrems

El Grup B no va ser una bogeria col·lectiva: va ser una xifra mal calibrada dins d'una norma. Bastaven 200 cotxes de carrer per homologar una màquina de més de 500 CV. Cinc temporades després, la categoria estava prohibida i el ral·li havia canviat per sempre.

Audi Sport quattro de rally con decoración de competición, uno de los coches emblemáticos del Grupo B

Foto: Jiří Sedláček , CC BY-SA 4.0

Escrit per Andrés Rendón

Fundador i presentador de Som Motor, 3 d’octubre del 2026

El Grup B va durar cinc temporades. Es va crear el 1982, va córrer des del 1983 i es va prohibir després del 1986. En aquest forat tan curt hi cap la categoria més ràpida, més perillosa i més recordada que ha tingut l'automobilisme de terra, i una lliçó de reglament que encara s'estudia.

El que gairebé ningú explica bé és per què va ser possible. No va ser una bogeria col·lectiva: va ser una xifra mal calibrada dins d'una norma.

01La xifra: 200 cotxes

Fins al 1982, un cotxe de ral·li partia d'un turisme de sèrie. Aquell any la FISA, que era llavors l'organisme esportiu de la FIA, va reorganitzar les categories i va crear tres grups que convivien: el Grup N per a turismes de sèrie, el Grup A per a turismes modificats i el Grup B.

La diferència era al peatge d'entrada. Per homologar un cotxe al Grup A calia fabricar 5.000 unitats. Per homologar-lo al Grup B n'hi havia prou amb 200.

Dos-cents cotxes no és una sèrie industrial: és una tirada. I hi havia un detall que ho feia encara més permissiu, perquè una marca podia homologar una evolució del model fabricant només 20 unitats més. Amb aquesta porta oberta, el raonament dels fabricants es va girar del revés. Ja no calia agafar un cotxe de carrer i estrènyer-lo fins on donés. Es podia dissenyar directament el cotxe de curses i fabricar després dues-centes còpies per vendre-les.

El mecanisme general, amb les xifres de cada època i de cada grup, està explicat a per què una marca ha de vendre cotxes de carrer per córrer en ral·li. Aquí interessa què va passar quan aquesta porta es va obrir del tot.

02Què va sortir per aquella porta

En quatre temporades, el Grup B va passar de cotxes reconeixibles a màquines que no s'assemblaven a res que es pogués comprar.

  • L'Audi Quattro va arribar amb tracció total en un món de tracció posterior i va canviar el ral·li per sempre. La seva evolució final, el Sport quattro S1, és el cotxe que s'associa a la imatge de la categoria.
  • El Lancia 037 va ser l'últim cotxe de tracció posterior que va guanyar un Mundial de constructors, el 1983, lluitant contra l'Audi de tracció total. Ho va aconseguir sent més lleuger i més fiable, no més ràpid.
  • El Peugeot 205 T16 va portar la idea a l'extrem lògic: aspecte d'utilitari per fora, motor central turbo i tracció total per dins. Del 205 només tenia la silueta.
  • El Lancia Delta S4 muntava turbo i compressor volumètric alhora, una solució per tenir empenta a baix i a dalt sense el retard del turbo. Una barbaritat d'enginyeria per al 1985.
  • El Ford RS200 i el MG Metro 6R4 van ser els últims a arribar, ja amb el xassís tubular com a norma.
  • I hi va haver cotxes homologats al Grup B que ni tan sols eren de ral·li: el Ferrari 288 GTO es va homologar al grup i mai va arribar a córrer-hi, perquè la categoria va desaparèixer abans.

Les potències declarades superaven els 500 CV a les últimes evolucions, sobre cotxes de menys de mil quilos, en camins de terra sense guardarrails i amb el públic plantat a la cuneta. Aquesta última part és la que ho va acabar tot.

Audi Sport quattro de ral·li amb decoració de competició, un dels cotxes emblemàtics del Grup B
Foto: edvvc (CC BY 2.0), vía Wikimedia Commons

03Quinze mesos

El final no va arribar de cop. Va arribar en tres cops, i entre el primer i l'últim van passar quinze mesos.

El 2 de maig de 1985, al Tour de Còrsega, Attilio Bettega va perdre el control del seu Lancia 037 i va xocar contra un arbre. Va morir a l'acte. El seu copilot, Maurizio Perissinot, en va sortir il·lès.

El 5 de març de 1986, a la primera etapa del Ral·li de Portugal, el tram de Lagoa Azul prop de Sintra, el pilot local Joaquim Santos va perdre el control del seu Ford RS200 en esquivar espectadors que envaïen la carretera i es va endur per davant el públic. Van morir tres persones i més de trenta van resultar ferides. Els equips oficials es van retirar de la prova en bloc. El ral·li el va acabar guanyant un privat, Joaquim Moutinho, amb un Renault 5 Turbo, i aquest detall té la seva pròpia història.

El 2 de maig de 1986, un any exacte després de Bettega i al mateix ral·li, el Tour de Còrsega, el Lancia Delta S4 d'Henri Toivonen i el seu copilot Sergio Cresto es va sortir en una corba, va caure per un barranc i es va incendiar. Van morir tots dos. Toivonen liderava la cursa i era, per a mitja graella, el pilot més ràpid del moment.

Aquell mateix dia, el president de la FISA, Jean-Marie Balestre, es va reunir amb el cap de l'equip Lancia-Martini, Cesare Fiorio. La conclusió va ser que allò no podia continuar. En qüestió d'hores es va anunciar la fi del desenvolupament dels cotxes de Grup B i la seva prohibició a partir de la temporada de 1987.

Audi Sport quattro de ral·li amb decoració de competició, un dels cotxes emblemàtics del Grup B
Foto: Lou6977 (CC BY-SA 4.0), vía Wikimedia Commons

04El grup que havia de substituir-lo i no va existir mai

Aquí hi ha la part que gairebé sempre s'omet, i que explica per què el ral·li va canviar tant després.

La FISA tenia preparat un reglament de recanvi: el Grup S. La idea era radical al revés que el Grup B: baixar el requisit d'homologació a només 10 unitats, perquè els fabricants no haguessin de vendre res al públic, i a canvi limitar la potència a uns 300 CV. Menys obligacions industrials, menys cotxe.

Es van arribar a construir almenys quatre prototips abans que es cancel·lés. Després de la mort de Toivonen i Cresto, la FISA va descartar el Grup S juntament amb el Grup B i va designar el Grup A com a categoria reina del Mundial.

I aquí hi ha la conseqüència administrativa que ningú esperava: en desaparèixer la via barata d'homologar, el llistó va passar de 200 unitats a 5.000 d'un any per a l'altre. Multiplicat per vint-i-cinc.

05Què va deixar el Grup B als concessionaris

Aquesta pujada del llistó és, paradoxalment, el millor que li va passar al comprador de carrer.

Amb el Grup B, una marca fabricava dos-cents cotxes rars, molt cars i pràcticament impossibles de conduir, i aquí s'acabava la història. Amb el Grup A calia fabricar cinc mil unitats d'un cotxe que la gent pogués comprar, matricular i fer servir cada dia. D'aquesta obligació va sortir la millor dècada d'esportius accessibles que es recorda: cotxes amb tracció total, turbo i suspensions pensades per a terra, fabricats en quantitat suficient perquè avui continuïn apareixent al mercat de segona mà. El cas més gran és el Lancia Delta Integrale, que va guanyar sis mundials seguits sent un compacte de concessionari, i el Ford Sierra Cosworth, del qual Ford va haver de fabricar 5.545 unitats.

És a dir: la categoria que es va prohibir per extrema va acabar regalant, per rebot, cotxes de carrer molt millors que els seus.

06Què va canviar a la carretera

El Grup B també va deixar un aprenentatge que ja no es discuteix: el problema no era només la potència, era el control del públic. Els cotxes anaven molt de pressa, però el que va convertir Portugal 1986 en una tragèdia va ser que hi havia gent dempeus sobre l'asfalt.

D'allò en va sortir el model d'organització que avui es dona per fet en qualsevol ral·li seriós: zones de públic delimitades, trams que es tanquen hores abans, cotxes escombra i de seguretat que passen abans dels participants, i la potestat del director de cursa de cancel·lar un tram si el públic no és on ha de ser. Qualsevol que segueixi avui el Mundial, o que hagi vist de prop com funciona el campionat de ral·li, l'ha vist aplicar-se.

07Es podria repetir?

No, i no per sensibilitat: per reglament. Avui els cotxes de la categoria principal estan limitats en potència, obligats a portar estructures de seguretat homologades i derivats de models que es fabriquen de debò. La combinació que va fer possible el Grup B, molt poques unitats exigides i cap topall de potència, no existeix en cap reglament vigent.

Queda el mite, que és enorme i està ben alimentat per vídeos de càmera en mà que avui serien impensables. Diversos d'aquells cotxes encapçalen qualsevol llista de cotxes mítics, i no per com de ràpids eren. Però convé recordar l'ordre dels fets: el Grup B no es va prohibir perquè fos espectacular. Es va prohibir perquè en quinze mesos van morir dos pilots, un copilot i tres espectadors, i l'única manera que allò no tornés a passar era tancar la categoria sencera.

Preguntes freqüents

Quantes unitats calia fabricar per homologar un cotxe de Grup B?

Dues-centes unitats, enfront de les 5.000 que exigia el Grup A. A més, una marca podia homologar una evolució del model fabricant només 20 unitats més, cosa que permetia canviar el cotxe quasi cada any.

Quan es va prohibir el Grup B exactament?

La decisió es va anunciar el 2 de maig de 1986, el mateix dia de l'accident mortal d'Henri Toivonen i Sergio Cresto al Tour de Còrsega, i la prohibició es va aplicar a partir de la temporada de 1987.

Què era el Grup S?

El reglament que havia de substituir el Grup B. Rebaixava el requisit d'homologació a només 10 unitats i limitava la potència a uns 300 CV. Es van arribar a construir almenys quatre prototips, però es va cancel·lar juntament amb el Grup B i el Grup A va passar a ser la categoria reina.

Quins cotxes van ser els més representatius del Grup B?

L'Audi Quattro i la seva evolució Sport quattro S1, el Lancia 037, el Peugeot 205 T16, el Lancia Delta S4, el Ford RS200 i el MG Metro 6R4. El Ferrari 288 GTO va arribar a homologar-se al grup, però mai hi va competir.

Avisos per correu

T’avisem de aquesta secció

T’avisem de totes les seccions Canvia

Seccions

Activa les notificacions

La vigília, l’hora de cada sessió i on veure-la.