Salta al contingut
Somos Motor
Blog 17 d’agost del 2026 11 min de lectura

Glossari de F1: 32 termes per entendre-ho tot

Undercut, parc fermé, graining, cotxe de seguretat virtual... La Fórmula 1 parla un idioma propi. Aquí tens els 32 termes que necessites per seguir qualsevol cursa sense perdre't, explicats en llenguatge planer i agrupats per blocs: la pista, el cotxe, la cursa i l'estratègia.

Monoplaza Red Bull de 2026 rodando en el circuito de Zandvoort

Escrit per Andrés Rendón

Fundador i presentador de Som Motor, 17 d’agost del 2026

Si t'asseus a veure una cursa de Fórmula 1 per primera vegada, el comentarista deixa anar deu paraules estranyes en el primer minut: que si l'undercut, que si el parc fermé, que si el graining dels pneumàtics. I et quedes igual que estaves. La F1 té un argot propi, quasi tot en anglès, i ningú no es molesta a traduir-lo.

Aquest glossari reuneix 32 termes essencials, agrupats en quatre blocs: la pista, el cotxe, la cursa i l'estratègia. Cadascun amb la seva definició en català planer i, on cal, un exemple. Si només llegeixes la primera línia de cada terme ja entens la cursa; si en vols el detall, és a sota.

Avís important per al 2026: la temporada 2026 estrena un reglament tècnic nou i alguns termes clàssics canvien o desapareixen. El més sonat és el DRS, que deixa d'existir tal com el coneixíem. Ho assenyalem dins de cada terme afectat perquè no t'embolliquis veient curses antigues.

Monoplaça Red Bull del 2026 rodant al circuit de Zandvoort
Foto: Andy Mitchell from Glasgow, UK (CC BY-SA 2.0).

01La pista

El que envolta el cotxe: el traçat, les zones de seguretat i les situacions que aturen o alenteixen la cursa.

Pole position (pole). El primer lloc de la graella de sortida, el millor lloc per arrencar. Es guanya fent la volta més ràpida a la classificació del dissabte. Sortir des de la pole no garanteix guanyar, però és un avantatge enorme: arrenques per davant de tothom i sense trànsit.

Graella de sortida. La formació en què se situen els cotxes abans de començar, en files de dos. L'ordre el decideix la classificació: el més ràpid a la pole, el segon al seu costat, i així successivament.

Volta de formació. La volta lenta que fan tots els cotxes just abans de la sortida, per escalfar pneumàtics i frens i situar-se al seu lloc de la graella. No compta per a la cursa.

Box. La paraula que més sentiràs. «Box, box» per la ràdio vol dir «entra als boxes ara». El box (o pit lane) és el carrer de garatges on l'equip canvia pneumàtics i fa ajustos. Ve de l'anglès i s'ha quedat tal qual en tots els idiomes.

Pit lane. El carrer de garatges pròpiament dit, amb un límit de velocitat estricte (normalment 80 km/h) per no atropellar els mecànics. Passar-se de velocitat allà dins és sanció segura.

Cotxe de seguretat (safety car). Un cotxe real que surt a pista quan hi ha perill (un cotxe sinistrat en un mal lloc, runes, pluja forta) i agrupa tots els altres al darrere a velocitat reduïda mentre es neteja la zona. Mentre és fora, està prohibit avançar. Quan es retira, la cursa es reprèn i els cotxes arrenquen molt junts: allà sol haver-hi espectacle.

VSC (cotxe de seguretat virtual). El mateix que el cotxe de seguretat, però sense cotxe físic. En lloc de sortir un cotxe a pista, el sistema obliga tothom a reduir bastant la velocitat respectant un temps mínim per sector, que la FIA calcula per a cada circuit. Va néixer arran de l'accident de Jules Bianchi a Suzuka i es fa servir per a incidents menys greus. La diferència clau amb el cotxe de seguretat real: amb el VSC es mantenen les distàncies entre cotxes (no s'agrupen), mentre que amb el cotxe de seguretat físic el pelotó s'ajunta.

Delta (temps delta). El temps de referència que el cotxe ha de respectar sota VSC o en altres situacions de ritme controlat. La pantalla del pilot li diu si va per davant o per darrere d'aquest delta. Si l'incompleix, sanció.

Bandera vermella. Atura la cursa per complet. Es treu quan les condicions són massa perilloses per continuar (accident greu, pista intransitable). Els cotxes tornen al pit lane i s'espera que tot estigui a punt per reprendre.

Marbles (bales). Els trossets de goma desgastada que s'acumulen fora de la trajectòria ideal. Trepitjar-los és com trepitjar bales: el cotxe perd adherència de cop. Per això els pilots, quan se surten de la trajectòria, solen perdre moltíssim temps.

Trajectòria (racing line). El recorregut ideal pel circuit, el que permet anar més ràpid volta rere volta. Frenar tard, obrir bé la corba i sortir amb velocitat. Sortir-se de la trajectòria quasi sempre costa temps.

Monoplaça Red Bull del 2026 rodant al circuit de Zandvoort
Foto: Steffen Prößdorf (CC BY-SA 4.0).

02El cotxe

La màquina i els seus sistemes. Aquí és on més canvia el reglament del 2026.

DRS (sistema de reducció de resistència). Fins al 2025, el DRS era un aleró posterior mòbil que el pilot podia obrir en zones concretes del circuit si anava a menys d'un segon del cotxe de davant. En obrir-se, el cotxe tenia menys resistència a l'aire i més velocitat punta, per facilitar l'avançament. Avís 2026: el DRS desapareix. El nou reglament del 2026 l'elimina del tot i reparteix les seves dues funcions (guanyar velocitat en recta i ajudar a avançar) entre l'aerodinàmica activa i l'Overtake Mode (mode avançament). Si veus curses anteriors al 2026, sentiràs parlar del DRS constantment; a partir del 2026, ja no.

Aerodinàmica activa (active aero). La gran novetat del 2026. Alerons davanter i posterior que es mouen sols durant la volta per canviar entre dues configuracions: una de màxima adherència per a les corbes (la FIA l'anomena «Corner Mode», mode corba) i una altra de baixa resistència per a les rectes («Straight Mode», mode recta), que s'activa sola per sobre de certa velocitat i augmenta la velocitat punta. A diferència de l'antic DRS, el pot fer servir qualsevol pilot en els punts predeterminats del circuit, vagi en la posició que vagi. Substitueix la part de «guanyar velocitat en recta» que abans feia el DRS.

Overtake Mode (mode avançament). L'altre relleu del DRS el 2026, i el que s'assembla més al que el DRS feia per avançar. Si un pilot va a menys d'un segon del de davant en un punt de detecció, desbloqueja una ració extra d'energia elèctrica que els altres no tenen en aquell moment: amb ella manté la potència elèctrica màxima del motor fins a més velocitat a la recta per intentar l'avançament. És l'equivalent al «push to pass» d'altres categories: una empenta puntual, basada en gestionar la bateria, no un botó de turbo infinit.

MGU-K. La part del motor híbrid que recupera energia en frenar i la torna com a empenta extra. El 2026 la seva potència elèctrica creix moltíssim: el repartiment entre el motor de combustió i la part elèctrica passa a ser quasi 50/50, i d'aquí surt l'empenta de l'Overtake Mode. Gestionar aquesta energia (quan gastar-la, quan recarregar) esdevé decisiu.

ERS. El sistema complet de recuperació i reutilització d'energia del cotxe híbrid. Fins al 2025 tenia dues peces, l'MGU-K i l'MGU-H; el 2026 l'MGU-H desapareix i tot recau en un MGU-K molt més potent (de 120 a 350 kW). Gestionar bé l'energia (quan gastar-la, quan recarregar) és mitja cursa.

Downforce (càrrega aerodinàmica). La força que empeny el cotxe cap al terra gràcies al seu disseny aerodinàmic. Com més càrrega, més adherència en corba, però també més resistència a l'aire en recta. Tot el disseny d'un F1 és un equilibri entre càrrega (corbes) i velocitat punta (rectes).

Efecte sòl (ground effect). La manera com el fons pla del cotxe genera succió contra l'asfalt, enganxant-lo a terra sense necessitat d'alerons gegants. Va ser la base aerodinàmica dels cotxes des del 2022, amb túnels sota el fons. El 2026 el reglament el retalla: el fons passa a ser més pla, amb un difusor més gran, perquè el cotxe de darrere rebi menys aire brut.

Porpoising (rebot). El cabeceig o rebot vertical que pateixen alguns cotxes a gran velocitat per l'efecte sòl: el cotxe s'enganxa a l'asfalt, perd la succió, se separa, torna a enganxar-se... i va fent botzades. Dona nom al dofí (porpoise) pel moviment. És incòmode per al pilot i resta rendiment.

Monoplaça Red Bull del 2026 rodant al circuit de Zandvoort
Foto: Lukas Raich (CC BY-SA 4.0).

03La cursa

El que passa entre la sortida i la bandera a quadres: voltes, pneumàtics i desgast.

Stint. El tram de cursa que un cotxe recorre amb un mateix joc de pneumàtics, d'una parada a la següent. Una cursa es divideix en dos o tres stints segons l'estratègia de parades.

Pit stop (parada als boxes). La parada per canviar pneumàtics (i, si cal, fer un ajust). Un equip de F1 canvia les quatre rodes en uns dos segons. Una parada lenta o un error en una roda pot arruïnar la cursa.

Graining (granulat). Quan la superfície del pneumàtic es torna rugosa perquè la goma llisca i s'arrenca a si mateixa, formant boletes que redueixen l'adherència. Sol passar quan el pneumàtic és massa fred per a l'exigència. El pilot nota que el cotxe «no s'agafa» i ha de gestionar fins que el pneumàtic es recuperi.

Blistering (butllofes). El contrari del graining pel que fa a temperatura: el pneumàtic se sobreescalfa per dins, la goma forma butllofes i en rebentar deixen la superfície irregular, amb menys adherència. Passa quan el pneumàtic treballa per sobre de la seva temperatura ideal.

Degradació. La pèrdua progressiva de rendiment d'un pneumàtic segons s'utilitza. No és només desgast físic: és que el cotxe va sent més lent volta a volta amb aquella goma. La degradació marca quan convé parar a canviar.

Compost. El tipus de goma del pneumàtic segons com de tova o dura sigui. Els tous s'agafen més però duren menys; els durs, al revés. El proveïdor porta diversos compostos a cada cursa i els equips trien quins muntar i quan.

Lapped (doblat). Un cotxe lent al qual el líder treu una volta sencera d'avantatge. Quan això passa, el cotxe doblat ha de deixar passar el ràpid. Sota cotxe de seguretat, de vegades es permet als doblats recuperar la volta perquè la represa sigui neta.

Bandera a quadres. La bandera blanca i negra a quadres que ondeja el final de la cursa. El primer a creuar-la, guanya.

Monoplaça Red Bull del 2026 rodant al circuit de Zandvoort
Foto: Fabio Alessandro Locati (CC BY-SA 3.0).

04L'estratègia

Les decisions que es prenen des del mur de l'equip i que moltes vegades decideixen qui guanya sense un sol avançament a pista.

Undercut. La jugada estratègica estrella. El cotxe que va al darrere entra als boxes ABANS que el de davant, munta pneumàtics frescos i, amb aquesta adherència extra, fa voltes més ràpides. Quan el de davant para per fi, surt per darrere. Has avançat als boxes, sense tocar-te a pista. És la maniobra de capçalera de la F1 moderna.

Overcut. La jugada contrària a l'undercut. En lloc de parar abans, el cotxe de darrere aguanta més voltes amb els seus pneumàtics vells i aprofita tenir la pista lliure (sense trànsit al davant) per rodar ràpid, mentre el rival que ja ha parat es troba amb trànsit o amb pneumàtics que triguen a escalfar-se. Funciona quan els pneumàtics vells encara rendeixen i l'aire net compensa.

Parc fermé (parc tancat). Literalment, «recinte tancat» en francès. És el règim, i la zona física, on queden els cotxes des que surten a la classificació del dissabte fins que acaba la cursa. Sota parc fermé l'equip NO pot tocar el reglatge del cotxe llevat de canvis mínims permesos (repostar, ajustos menors de l'aleró davanter). Serveix perquè el cotxe que es classifica sigui el mateix que corre: res de muntar una configuració per volar el dissabte i una altra de diferent per al diumenge.

Aire brut (dirty air). L'aire turbulent que deixa un cotxe al seu darrere. El cotxe que persegueix, ficat en aquest aire remogut, perd càrrega aerodinàmica i adherència, i li costa apropar-se per avançar. És un dels grans problemes que el reglament intenta reduir perquè hi hagi més avançaments.

Roda lliure (lift and coast). Aixecar el peu de l'accelerador abans de frenar per arribar a la corba rodant, en lloc d'accelerar a tota i frenar fort. Es fa per estalviar combustible o cuidar frens i pneumàtics. El pilot sacrifica una mica de temps per volta a canvi d'arribar sencer al final.

Hi ha un terme que dona per a més d'una línia, perquè decideix curses senceres: l'estratègia de gomes, que expliquem a què són els pneumàtics tous, mitjans i durs a la F1.

Amb aquests 32 termes ja pots seguir qualsevol retransmissió sense quedar-te fora de joc. I si veus curses d'abans del 2026, recorda el canvi gros: el DRS que sentiràs tota l'estona ja no existeix al reglament actual, ara són l'aerodinàmica activa i l'Overtake Mode els qui fan aquesta feina. Tot el que ha canviat amb el reglament actual ho desglossem a F1 2026: què canvia amb el nou reglament.

Hi ha un terme que no és en aquesta llista i que sentiràs cada cop més: la rotació de circuits, que és quan dues seus comparteixen una plaça del calendari i s'alternen per anys. El primer cas espanyol és el de Montmeló, i l'expliquem a per què la F1 no correrà a Montmeló el 2027.

Preguntes freqüents

Per què la F1 va treure el DRS el 2026?

El DRS era un pedaç per facilitar els avançaments, però només el podia fer servir el perseguidor en zones concretes i de vegades generava avançaments massa fàcils. El reglament del 2026 el substitueix per dos sistemes més complets: l'aerodinàmica activa (alerons mòbils per guanyar velocitat en recta, disponible per a tothom) i l'Overtake Mode (un extra d'energia elèctrica del motor quan vas a menys d'un segon del de davant).

Quina diferència hi ha entre el cotxe de seguretat i el cotxe de seguretat virtual (VSC)?

El cotxe de seguretat és un cotxe real que surt a pista i agrupa tots els cotxes al darrere, ajuntant el pelotó. El VSC no és un cotxe físic: el sistema obliga tothom a reduir la velocitat respectant un temps mínim, però manté les distàncies entre cotxes en lloc d'ajuntar-los. El VSC es fa servir per a incidents menys greus.

Què és millor per avançar sense tocar-se a pista, l'undercut o l'overcut?

Depèn de la situació. L'undercut (parar abans i aprofitar pneumàtics nous) funciona quan la goma nova dona un avantatge immediat gran. L'overcut (parar després i rodar ràpid amb pista lliure) funciona quan els pneumàtics vells encara rendeixen i l'aire net compensa. L'equip decideix segons el desgast i el trànsit de cada moment.

Què vol dir que un cotxe entri en parc fermé?

Vol dir que entra en un règim de restriccions, des de la classificació del dissabte fins al final de la cursa, en què l'equip gairebé no pot tocar el cotxe. Només es permeten canvis mínims (repostar, ajustos menors de l'aleró davanter). Així es garanteix que el cotxe que es classifica el dissabte és bàsicament el mateix que corre el diumenge.

Avisos per correu

T’avisem de aquesta secció

T’avisem de totes les seccions Canvia

Seccions

Activa les notificacions

La vigília, l’hora de cada sessió i on veure-la.