Què és un monster truck i com funciona
No és una camioneta modificada, encara que ho sembli: és un tubular fabricat des de zero amb el motor darrere del pilot i una carrosseria decorativa al damunt, dissenyat per saltar cinc metres i caure sobre una fila de cotxes.
Foto: Albert1219 , CC BY-SA 3.0
Escrit per Andrés Rendón
Fundador i presentador de Som Motor, 19 d’octubre del 2026
Un monster truck pesa unes 12.000 lliures, que són al voltant de cinc tones i mitja. Cadascuna de les seves quatre rodes mesura 66 polzades de diàmetre, gairebé un metre setanta, i pesa amb la llanta uns 293 quilos. El motor dona fins a 1.500 cavalls i es beu el metanol a raó d'uns onze litres per minut.
Amb aquests números al damunt, el que fa un monster truck no és conduir: és saltar cinc metres d'alçada, caure sobre una fila de cotxes i sortir rodant.
01Què és i què no és
El primer que cal entendre és que no és una camioneta modificada. Ho sembla, i aquest és el truc.
Un monster truck modern és un tubular fabricat des de zero: un xassís de tubs d'acer dissenyat per absorbir impactes de caiguda, amb el motor situat darrere del pilot, una cabina central i una carrosseria de fibra al damunt que és purament decorativa. Aquesta carrosseria pesa poc, es desmunta en minuts i està feta per trencar-se abans que el xassís.
De la camioneta original en queda el nom i la silueta. Res més.
02Les quatre peces que el defineixen
Les rodes. Són pneumàtics agrícoles adaptats, de 66 polzades de diàmetre i 43 d'ample, inflats a una pressió ridícula d'uns 23 psi. Aquesta pressió baixa és deliberada: el pneumàtic es deforma a la caiguda i treballa com un element més de suspensió.
La suspensió. És la part que de debò fa possible l'espectacle. Recorreguts llarguíssims, molt per sobre de mig metre, amb amortidors de nitrogen que absorbeixen una caiguda des de cinc metres sense que el xassís toqui el terra.
El motor. Un V8 de gran cilindrada amb compressor, alimentat amb metanol, que arriba als 1.500 cavalls. El metanol s'usa perquè crema més fred i permet relacions de compressió i sobrealimentació que la gasolina no aguantaria, a més de ser força menys perillós en cas de foc.
La direcció a les quatre rodes. És el que gairebé ningú no veu i el que explica que un vehicle de cinc tones i mitja pugui girar sobre si mateix. El pilot controla l'eix posterior de manera independent, amb un comandament apart del volant, i pot fer-lo girar en el mateix sentit que el davanter o en el contrari.
03Com és una competició
El format dominant és el d'un espectacle amb dues proves per sessió.
Les curses, en què dos camions recorren un circuit curt amb obstacles, normalment en forma de vuit, i guanya el que abans el completa.
L'estil lliure, que és el cor de l'assumpte: uns minuts per fer el que es vulgui sobre els obstacles del recinte, amb un jurat puntuant alçada, risc, varietat i control. Aquí és on surten els salts grans, els bolcs voluntaris sobre dues rodes i els intents de fer una volta completa a l'aire.
També es puntuen habitualment proves de salt en distància i de derrapatges sobre dues rodes, segons el format de cada gira.

04El que hi ha sota l'espectacle
És un esport que es presenta com a entreteniment familiar, i això fa que se subestimi l'enginyeria que porta a dins.
El pilot va subjectat d'una manera que recorda un cotxe de ral·li: seient envolvent, arnesos de diversos punts, sistema de subjecció del coll i casc obligatoris. La cabina és al centre del vehicle, que és la zona que menys es deforma.
Hi ha diversos talls d'encesa remot. Un el porta el pilot i un altre és a mans del personal de pista, precisament per poder parar el motor des de fora si el camió queda bolcat o el pilot està inconscient. És una mesura que no tenen moltes disciplines més «serioses».
Els pneumàtics es tallen a mà. El dibuix amb què arriben de fàbrica no serveix, així que es rebaixa i es perfila amb ganivet per aconseguir l'agafada i el pes buscats. És una feina artesanal i cara.
05D'on ve
La disciplina va néixer als Estats Units a finals dels anys setanta, quan la moda de les camionetes amb suspensió elevada va portar algú a provar si allò podia passar per sobre d'un parell de cotxes vells. Va funcionar, va agradar, i en pocs anys va passar d'atracció de fira a format d'espectacle amb gires pròpies.
D'aquí ve també l'estètica: noms grandiloqüents, carrosseries pintades com a personatges i una posada en escena molt més propera al món de l'entreteniment que al de la competició tradicional.
Això no li treu mèrit tècnic. Un vehicle de cinc tones i mitja que salta, cau i continua funcionant és una peça d'enginyeria més exigent que moltes màquines de competició convencional, perquè l'esforç que ha de suportar no és la velocitat: és l'impacte repetit.
06On veure'l
Les gires internacionals passen regularment per Europa i programen dates a Espanya, normalment en recintes grans i estadis, amb la pista muntada per a l'ocasió.
I si el que et crida l'atenció d'això és la part de vehicles preparats per a l'impossible sobre terreny trencat, hi ha una versió que no va de salts sinó d'aguantar dies sencers: la dels prototips de ral·li raid, on la suspensió també és la peça clau però per motius oposats. I a l'extrem contrari de l'espectre, el drag racing, on tota l'enginyeria es concentra a no aixecar el morro durant tres segons i mig.
Preguntes freqüents
Quant pesa un monster truck?
Al voltant de 12.000 lliures, unes cinc tones i mitja. Cada roda mesura 66 polzades de diàmetre i 43 d'ample, s'infla a uns 23 psi i pesa amb la llanta uns 293 quilos.
És una camioneta modificada?
No. És un xassís tubular fabricat des de zero, amb el motor darrere del pilot i una cabina central. La carrosseria que es veu al damunt és de fibra, pesa poc, es desmunta en minuts i està feta per trencar-se abans que el xassís.
Quin motor porta i amb quin combustible?
Un V8 de gran cilindrada amb compressor que arriba als 1.500 cavalls, alimentat amb metanol a raó d'uns onze litres per minut. El metanol crema més fred i és menys perillós que la gasolina en cas d'incendi.
Com pot girar un vehicle tan gran?
Amb direcció a les quatre rodes. El pilot controla l'eix posterior de manera independent, amb un comandament apart del volant, i pot fer-lo girar en el mateix sentit que el davanter o en el contrari, la qual cosa li permet girar pràcticament sobre si mateix.
Continua llegint
Altres articles del blog
18 de novembre del 2026
Com seguir el Dakar 2027 a Portugal i al Marroc: dates, etapes i on veure'l
ASO ha mogut el Dakar del 2027 de l'Aràbia Saudita a Portugal i al Marroc, del 9 al 23 de gener. Dates, ruta, què és una etapa marató, horari des d'Espanya i com seguir-lo, amb cada dada atribuïda i datada.
18 de novembre del 2026
Guillem Farrés, campió del món de MX2, estrenarà la primera Triumph de MXGP el 2027
Després de tancar a Austràlia el títol de MX2 amb 36 punts d'avantatge, Farrés debutarà el 2027 a MXGP amb Triumph i la TF 450-X, amb contracte de tres anys.
18 de novembre del 2026
Bulega fa 726 punts i Ducati guanya les 36 curses del Superbike 2026
Bulega supera el rècord de punts de Rea, lidera 499 de 612 voltes i Ducati s'ho endú tot: les xifres d'un Mundial de Superbike sense rival i què diuen del 2027.